• Nom comú: Magnolia
  Nom científic: Magnolia grandiflora, L.
  Honoris Causa: David Cox (22/09/1999), José Ángel Sánchez Asiaín (20/10/1999), Stephanus Hendrikus Tijs (27/09/2000), Margarita de Borbón y Borbón (07/10/2003), Rosa María Calaf Solé (18/06/2010) y José María Peiró Silla (04/07/2017)

ORIGEN: Sud-est dels Estats Units.

CARACTERÍSTIQUES:

Arbre perenne de capçada lleugerament piramidal.

CURIOSITATS:

Grandiflora prové d’un epítet llatí que significa “flors grans”.
A l’antiga Xina, només l’Emperador podia tindre magnòlies. Aquest privilegi li permetia regalar magnòlies, un gest molt apreciat pels seus súbdits.

USOS:

ORNAMENTAL: A causa del lluentor de les seues fulles, la seua elegància i el perfum de les seues flors.
ALIMENTARI: S’han utilitzat les seues llavors i escorça per a alleujar dolències digestives i respiratòries.
INDUSTRIAL: La seua fusta és apreciada en ebenisteria, però no és rendible a causa de la lentitud del seu creixement. La seua flor s’utilitza per a fer perfums.
MEDICINAL: La seua escorça s’ha utilitzat en medicina natural com a diürètic, astringent i antisèptic urinari i renal.