ORIGEN: Sud-amèrica.

CARACTERÍSTIQUES:

Excel·lent arbre per a jardins, en alineacions o com a exemplar únic.
Tardíament caduc o semipersistent.
Les flors són molt belles, de color blavós o morat, de forma acampanada i de gran grandària (aproximadament 10 cm).
Primer es poden observar les flors a l’abril-maig, que cauen deixant l’arbre nu o quasi nu, i posteriorment apareixen les fulles.

CURIOSITATS:

La cançó de María Elena Walsh diu així: “A l’est i a l’oest / plou i plourà / una flor i una altra flor blava / de la jacaranda”.
Jacaranda en guaraní significa “fusta dura”.
Amb “mimosifolia” es fa referència a les mimoses perquè les seues fulles són molt semblants.

USOS:

ORNAMENTAL: Arbre de gran bellesa i rusticitat.
FORESTAL: La seua fusta s’utilitza per a fabricar mobles, revestiments, etc., ja que és una fusta fàcil de treballar i de bona qualitat.
DECORACIÓ: Els seus fruits, amb forma de castanyola, s’utilitzen per a fer clauers, moneders, arracades, etc.

Jacaranda mimosifolia D. Don és una espècie originària de l’Argentina, Bolívia i el Paraguai, coneguda comunament com a jacaranda o arbre lila.

El terme genèric Jacaranda és la llatinització del nom indígena d’aquestes plantes en la llengua tupí-guaraní de les tribus de l’Amazones. El terme específic fa referència a la morfologia de les fulles, que recorden a les de la mimosa.

És un arbre, a vegades arbustiu, semi-perenne, de 8-20 m d’altura, fins a 30 m en la seua regió d’origen, de tronc erecte i branques robustes. Les fulles són elegants, de color verd brillant, de fins a 45 cm de llarg, compostes, bipinnades, amb pinyes imparipinnades formades per nombrosos parells (13-41) de folíols sèssils, d’àpex mucronat, ovato-lanceolats, el·líptics o oblong-el·líptics, de 3–12 × 1–4 mm, i de 25 × 7 mm els terminals. Romanen a la planta fins al desembre-gener.

Les fulles, de fins a 45 cm de llarg, són compostes, bipinnades, d’un bonic verd brillant. Les inflorescències, en denses panícules terminals, mesuren fins a 16 cm.

Les flors, de color blau violeta, són hermafrodites, zigomorfes, pedicel·lades i pentàmeres. Es reuneixen en panícules terminals erectes, de fins a 16 cm de llarg. El calze és gamosèpal, campanulat, de 3-4 mm de llarg, amb dents de ± 1 mm. La corol·la és gamopètala, tubular-ventricosa, bilabiada, amb el llavi superior trilobulat i el llavi inferior bilobulat. Els estams són quatre, lliures. Com en les altres espècies del gènere Jacaranda, la flor té un estaminodi pilós més gran que els altres estams (de 3 a 3,5 cm de longitud). El gineceu és sincàrp, amb ovari súper, bicarpel·lar i bilocular.

Els fruits són càpsules grans llenyoses, globoso-ovoides, de 3,2-6 × 3,7-6 cm, comprimides, amb marge ondulat, dehiscents. Maduren a la tardor-hivern i persisteixen a la planta durant molt de temps. Són de color cuir i contenen nombroses llavors alades de 9–17 × 11–17 mm.

J. mimosifolia és una planta bastant sensible al fred, només creix a l’aire lliure en regions amb un clima temperat, resistint només durant breus períodes temperatures properes als 0 °C. Prefereix exposicions assolellades amb sòl ben drenat.

Per la seua vistosa i intensa floració i pel seu bonic fullatge es cultiva en avingudes urbanes, en parcs i jardins i no requereix cures especials, ja que és una planta resistent i de creixement molt ràpid. En regions de clima rigorós, els exemplars joves de J. mimosifolia es poden cultivar en test i mantindre’s a l’interior. Es multiplica per llavor a la primavera; cal recordar que les llavors són recalcitrants, és a dir, han de germinar necessàriament en poc de temps, sinó perden la capacitat de germinació. La seua multiplicació és més fàcil per esqueixos semillenosos a l’estiu (juny-juliol).

Aquesta espècie proporciona una fusta compacta, dura i fàcil de treballar, apreciada per al treball de torn i marqueteria, coneguda com a fals palissandre.