• Nom comú: Magraner
• Nom científic: Punica granatum, L.
• Honoris Causa: Pedro Ruiz Torres (29/10/2004),  Araceli Maciá Antón (29/10/2004), Miguel Ríos Campaña (26/01/2018)

ORIGEN: Prové de la regió iraniana fins a l’Himàlaia.

CARACTERÍSTIQUES:

Petit arbre o arbust, de fulla caduca, molt ramificat i normalment amb espines.
El seu fruit és comestible i de sabor dolç.

CURIOSITATS:

L’Alcorà diu que el seu fruit purga l’odi i l’enveja.
Existeix una varietat anomenada Mollar d’Elx amb fruits de gran grandària, gra de color roig fosc i llavors molt menudes i toves.

USOS:

ORNAMENTAL: Arbre de gran bellesa pels canvis de color de les seues fulles entre estacions i pel seu fruit acolorit. A més, per la seua estructura espinosa, també s’utilitza com a tanca vegetal. També existeixen bonsais de gran bellesa.
INDUSTRIAL: El seu suc s’utilitza com a tint natural en fàbriques de productes no sintètics.
ALIMENTARI: Es consumeix del magraner el seu fruit en estat natural, en suc, sorbet, xarop de granadina i com a ingredient en plats cuinats o en amanides.
MEDICINAL: És una de les anomenades “superfruites” per contenir compostos químics com potassi, calci, magnesi i vitamina C, i per tindre un gran poder antioxidant, beneficiant la nostra salut cardiovascular i en la prevenció de determinats tipus de càncer.