Banquer espanyol

(01/01/1916-16/05/2010)

Va nàixer l’1 de gener de 1916 a Águilas, Múrcia.

Va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Miguel Hernández el 7 d’octubre de 1997.

Als dotze anys inicia el seu treball com a botons, en el Banc Internacional de Comerç de la seua ciutat natal.

Durant els anys següents va anar ascendint gradualment de categoria; cap de quarta, apoderat-cap d’operacions de l’oficina principal, inspector de sucursals i director de l’entitat a Vigo, Elx (1947) i Saragossa (1949).

L’any 1950 viatja a Madrid per a ser subdirector de l’oficina principal del banc. En 1958 va ser director gerent i en 1962 va accedir a la direcció general. En 1965  va ser conseller del Banc  Central, passant en 1971 a ser conseller delegat. Al novembre de 1973, després de la defunció de Vilallonga, va ser designat successor en la presidència del consell d’administració, continuant de conseller delegat i primer executiu de l’entitat.

En 1977  va ser senador per designació real, en les Corts Constituents, càrrec que va ocupar fins a 1979, data de les primeres eleccions legislatives. En 1991 va negociar la fusió amb el Banc Hispanoamericà. Alfonso *Escámez  va ser president de la nova entitat fins a desembre de 1992.

Una carta bomba dirigida a l’ell i enviada per la banda terrorista ETA va fer explosió el 27 de juny de 1995, en les oficines de Correus, quan es procedia a la seua devolució. En el fet va resultar ferit el carter que manipulava l’enviament.

Doctor honoris causa en Economia per la Universitat de Múrcia des d’octubre de 1987. El 27 de març de 1990 va ser investit doctor honoris causa en Dret per la Universitat Complutense, a proposta del Departament de Filosofia del Dret. A l’agost de 1992 va ser nomenat doctor honoris causa en Economia per la Universitat de Puerto Rico. El 30 de desembre de 1991 li va ser atorgat per Don Joan Carlos el títol de Marqués d’Águilas. Al juny de 1988 va ser triat membre de ple dret de l’Associació  Ginebra, fòrum internacional d’estudis d’economia. A l’abril de 1991 va jurar el seu càrrec de diputat de la Real Diputació de Sant Andrés dels Flamencs.

Autodidacta, posseïx una vasta cultura musical i va ser un dels majors col·leccionistes d’art d’Espanya. Ha col·laborat en el llibre Estudis sobre la Constitució, presentat al febrer de 1995 i elaborat amb les ponències d’un seminari sobre la Carta Magna que va tindre lloc al febrer de 1991.

Alfonso *Escámez va morir a Madrid el 16 de maig de 2010.