{"id":28897,"date":"2022-02-14T10:17:41","date_gmt":"2022-02-14T09:17:41","guid":{"rendered":"https:\/\/protocolo.umh.es\/?p=28897"},"modified":"2026-02-13T11:49:53","modified_gmt":"2026-02-13T10:49:53","slug":"david-hunter-hubel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/2022\/02\/14\/david-hunter-hubel\/","title":{"rendered":"David Hunter Hubel"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

David Hunter Hubel<\/h1>\n

(Windsor, 1926 – Lincoln, 2013) Neurobi\u00f3logo estatunidenc d’origen canadenc. Va estudiar medicina en la Universitat McGill de Mont-real, per la qual es va doctorar en 1951, i va treballar a Mont-real i Baltimore. Nacionalitzat estatunidenc en 1953, des de 1959 va exercir la doc\u00e8ncia en la Universitat d’Harvard, en la qual va dirigir el Departament de Neurofisiologia entre 1967 i 1982, any en qu\u00e8 es va traslladar a la Universitat John Franklin.<\/p>\n

\"Excmo.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Juntament amb el seu col\u00b7lega Torsten Wiesel, David H. Hubel va emprendre en 1958 una s\u00e8rie d’investigacions que tenien com a objectiu arribar a comprendre el mecanisme de la percepci\u00f3 visual en el nivell cortical, utilitzant microel\u00e8ctrodes i t\u00e8cniques qu\u00edmiques modernes per a detectar i analitzar l’activitat de les neurones de la regi\u00f3 del cervell anomenada escor\u00e7a o c\u00f2rtex visual (concretament, l’\u00e0rea 17 del c\u00f2rtex visual), composta per milions de neurones encarregades de processar les imatges rebudes a trav\u00e9s de la retina i el nervi \u00f2ptic.<\/p>\n

Hubel i Wiesel van descobrir que l’activitat de les c\u00e8l\u00b7lules nervioses del c\u00f2rtex per estimulaci\u00f3 visual \u00e9s altament espec\u00edfica. Algunes c\u00e8l\u00b7lules responen tan sols a taques de llum, i altres a una l\u00ednia la inclinaci\u00f3 de la qual \u00e9s cr\u00edtica, de manera que pot alterar-se la resposta si es produ\u00efx un canvi en l’angle de tan sols deu graus; van descriure aix\u00ed mateix l’organitzaci\u00f3 d’estes c\u00e8l\u00b7lules espec\u00edfiques en columnes, classificables en diversos tipus segons la seua funci\u00f3. Gr\u00e0cies a les seues aportacions, el c\u00f2rtex visual \u00e9s actualment la part del cervell millor coneguda. David Hubel i Torsten Wiesel van ser llorejats en 1981 amb el Premi Nobel de Medicina (compartit amb el neurobi\u00f3logo estatunidenc Roger Wolcott Sperry) pels seus descobriments sobre el tractament de la informaci\u00f3 en el c\u00f2rtex visual.<\/p>\n

La desaparici\u00f3 d’una personalitat cient\u00edfica que ha revolucionat la manera com coneixem el cervell \u00e9s una p\u00e8rdua cultural i tamb\u00e9 emocional per als quals hem tingut relaci\u00f3 amb ell. \u00c9s este el cas del professor David H. Hubel qui ha mort el passat 22 de setembre\u00a0 de 2013 en Lincoln, Massachusetts, a l’edat de 87 anys. La seua dona, Ruth, havia mort el febrer passat.<\/p>\n

Els professors David Hubel i Torsten Wiesel van rebre en 1981 el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina. Amb esta concessi\u00f3 es premiaven les aportacions m\u00e9s importants al coneixement de la fisiologia del sistema visual, organitzaci\u00f3 funcional del cervell i a la manera multidisciplin\u00e0ria d’abordar el seu estudi. Des de llavors, el professor Hubel ha continuat fent aportacions fonamentals al coneixement del sistema visual, contribuint de manera especial a la revoluci\u00f3 intel\u00b7lectual en neuroci\u00e8ncia a la qual estem assistint en els \u00faltims anys.<\/p>\n

Per a comprendre en tota la seua dimensi\u00f3 el significat de les seues aportacions hem de recordar que els conceptes i coneixements de la fisiologia del cervell i del sistema visual en particular en els anys 1950, quan Hubel i Wiesel van comen\u00e7ar els seus treballs en el Johns Hopkins Medical School, eren diferents als actuals, i molt escassos. En aquells moments es debatia la q\u00fcesti\u00f3 de la localitzaci\u00f3 cerebral i l’electrofisiologia depenia fonamentalment del registre electroencefalogr\u00e0fic, dels potencials evocats i de l’estimulaci\u00f3 el\u00e8ctrica. La introducci\u00f3 del microel\u00e8ctrode com a t\u00e8cnica de registre de l’activitat d’una neurona \u2013la unitat funcional del cervell- va significar un canvi qualitatiu important, ja que va permetre con\u00e9ixer les respostes d’estes c\u00e8l\u00b7lules a est\u00edmuls naturals. El professor Hubel va lluitar a m\u00e9s per evitar la separaci\u00f3 i reunir els components del que hui diem Neuroci\u00e8ncia: l’anatomia, la fisiologia i la bioqu\u00edmica.<\/p>\n

David Hunter Hubel va n\u00e0ixer en Windsor, Ontario, el Canad\u00e0 el 27 de febrer de 1926. Va estudiar Medicina en la McGill University i, l’any 1955 \u00e9s Research Fellow en el Walter Reed Army Institute of Research, en USA, des d’on passa a la Johns Hopkins Medical School a Baltimore, i un any despr\u00e9s a l’Harvard Medical School on ha continuat desenrotllant el seu treball, en un clar exemple de fidelitat a la instituci\u00f3. Les aportacions del professor Hubel al coneixement de la fisiologia visual han sigut fonamentals i poden resumir-se en quatre assoliments principals.<\/p>\n

David Hubel juntament amb Torsten Wiesel demostraro que les c\u00e8l\u00b7lules de l’escor\u00e7a visual s\u00f3n capaces de detectar imatges visuals apropiades; \u00e9s a dir, les c\u00e8l\u00b7lules de l’escor\u00e7a visual s\u00f3n selectives a patrons de l’est\u00edmul. Van demostrar que el patr\u00f3 d’est\u00edmul m\u00e9s adequat no \u00e9s el mateix al llarg de la via visual, des de la retina\u00a0 a l’escor\u00e7a visual, aix\u00ed com que l’est\u00edmul al qual responen les c\u00e8l\u00b7lules visuals \u00e9s el format per vores amb contrast i una orientaci\u00f3 determinada. Les implicacions d’estos descobriments van ser revolucionaris. Va deixar de pensar-se en l’escor\u00e7a del cervell visual com una estructura de milers de c\u00e8l\u00b7lules cada una participant en la reconstrucci\u00f3 de l’escena visual. El canvi implica que cada c\u00e8l\u00b7lula s’activa nom\u00e9s pel seu propi est\u00edmul, la qual cosa vol dir que, quan s’activa, est\u00e0 assenyalant una cosa espec\u00edfica sobre la naturalesa de la imatge en una regi\u00f3 particular del camp visual.<\/p>\n

En l’escor\u00e7a visual van descobrir neurones que s’activen quan l’est\u00edmul entra per qualsevol dels dos ulls i que el camp receptor de cada ull estava aproximadament localitzat en la mateixa regi\u00f3 del camp visual. Aix\u00f2 implica que quan els ulls estan alineats, un objecte en l’escena visual activar\u00e0 simult\u00e0niament la mateixa c\u00e8l\u00b7lula visual a trav\u00e9s dels dos ulls. La troballa d’estes c\u00e8l\u00b7lules binoculars t\u00e9 particular import\u00e0ncia per a explicar la percepci\u00f3 en profunditat o *estere\u00f3psis, ja que la comparaci\u00f3 de les imatges dels dos ulls permet al cervell determinar la posici\u00f3 relativa dels objectes en l’espai.<\/p>\n

En l’escor\u00e7a visual existix una representaci\u00f3 detallada del camp visual. La tercera gran contribuci\u00f3 de Hubel i Wiesel va ser revelar la microestructura funcional de l’escor\u00e7a visual. En cada mm3 de l’escor\u00e7a visual van descobrir una distribuci\u00f3 regular de domin\u00e0ncia ocular, \u00e9s a dir, de c\u00e8l\u00b7lules que preferixen un ull o un altre per a ser activades i d’eixos d’orientaci\u00f3, de c\u00e8l\u00b7lules que preferixen un patr\u00f3 d’est\u00edmul amb determinada orientaci\u00f3. Rafael Lorente de N\u00f3, en 1938, ja havia descrit una organitzaci\u00f3 anat\u00f2mica en columnes de les neurones de l’escor\u00e7a cerebral i en els anys 1960 Vernon B. Mountcastle, en l’escor\u00e7a cerebral somest\u00e9sica, ja havia descobert que les columnes de c\u00e8l\u00b7lules compartien les mateixes caracter\u00edstiques funcionals.\u00a0 A partir d’ac\u00ed Hubel i Wiesel van descobrir que en l’escor\u00e7a visual les neurones s’ordenen segons la seua prefer\u00e8ncia a l’orientaci\u00f3 dels est\u00edmuls i a l’ull per on arriben eixos est\u00edmuls.<\/p>\n

La quarta aportaci\u00f3 important, de gran transcend\u00e8ncia cl\u00ednica, ha sigut con\u00e9ixer el desenrotllament temporal de la plasticitat del sistema visual. Un ull estr\u00e0bic acaba realitzant la seua funci\u00f3 molt pitjor que el sa. Hubel i Wiesel van definir el rang cr\u00edtic d’edat dins del qual el desenrotllament de l’escor\u00e7a visual es modifica per l’experi\u00e8ncia, el determinisme *ontogen\u00e9tico de la funci\u00f3 del sistema visual per\u00f2 tamb\u00e9 la plasticitat de la resposta a canvis en l’experi\u00e8ncia visual. Estes troballes han tingut una gran repercussi\u00f3 en la cl\u00ednica oftalmol\u00f2gica.<\/p>\n

Tant David Hubel com Torsten Wiesel han estat molt lligats als Laboratoris de Neuroci\u00e8ncia de la Universitat de Santiago de Compostel\u00b7la. Tot va comen\u00e7ar amb un programa d’investigaci\u00f3 del sistema visual que va portar a post doctorands del meu laboratori continuar fora d’Espanya la seua formaci\u00f3 en la neuroci\u00e8ncia de la visi\u00f3. El primer va ser el Dr Francisco Gonz\u00e1lez qui va realitzar una estada postdoctoral amb el Dr Gian F. Poggio, el descobridor de les neurones en l’escor\u00e7a visual que responen a la disparitat retinal, en el Department of Physiology de la Johns Hopkins University en 1984. Despr\u00e9s, en 1990 el Dr Javier Cudeiro es va despla\u00e7ar al Institute of Ophthalmology en l’University College de Londres per a treballar amb el Dr Adam Sillito, qui combinant t\u00e8cniques farmacol\u00f2giques i electrofisiol\u00f3gicas havia demostrat les interrelaciones t\u00e0lem-cortico-corticals en la funci\u00f3 visual, i que el Dr. Cudeiro continuaria despr\u00e9s en la Universitat de La Corunya. El seg\u00fcent va ser el Dr Jos\u00e9 Manuel Alonso, qui despr\u00e9s d’una entrevista amb Torsten Wiesel en un congr\u00e9s a Alacant en 1992 va continuar el seu treball en la Rockefeller *University i actualment en la State University of Nova York.<\/p>\n

 <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

David Hunter Hubel
\n(Windsor, 1926 – Lincoln, 2013) Neurobi\u00f3logo estatunidenc d’origen canadenc. Va estudiar medicina en la Universitat McGill de Mont-real, per la qual es va doctorar en 1951, i va treballar a Mont-real i Baltimore. Nacionalitzat estatunidenc en 1953, des de 1959 va exercir la doc\u00e8ncia en la Universitat d’Harvard, en la qual va dirigir […]<\/p>\n","protected":false},"author":3285,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[651],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28897"}],"collection":[{"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3285"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28897"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28897\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28897"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28897"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28897"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}