(Orihuela, 1910 – Alacant, 1942) Poeta espanyol. Adscrit a la Generaci\u00f3 del 27, Miguel Hern\u00e1ndez va destacar per la fond\u00e0ria i autenticitat dels seus versos, reflex del seu comprom\u00eds social i pol\u00edtic. Nascut en el si d’una fam\u00edlia humil i criat en l’ambient llaurador d’Orihuela, de xiquet va ser pastor de cabres i no va tindre acc\u00e9s m\u00e9s que a estudis molt elementals, per la qual cosa la seua formaci\u00f3 va ser autodidacta.<\/p>\n
![](\"https:\/\/www.biografiasyvidas.com\/biografia\/h\/fotos\/hernandez_miguel_1.jpg\")
<\/p>\n
Fotografia: Miguel Hern\u00e1ndez als 23 anys<\/strong><\/p>\n El seu inter\u00e9s per la literatura el va portar a aprofundir en l’obra d’alguns cl\u00e0ssics, com Garcilaso de la Vega, Luis de G\u00f3ngora o Calder\u00f3n de la Barca, que posteriorment van tindre una marcada influ\u00e8ncia en els seus versos (especialment en els de la seua etapa juvenil) i en les seues primeres temptatives teatrals. Tamb\u00e9 va con\u00e9ixer la producci\u00f3 d’autors com Rub\u00e9n Dar\u00edo o Antonio Machado. Va participar en les tert\u00falies liter\u00e0ries locals organitzades pel seu amic Ram\u00f3n Sij\u00e9, trobades en els quals es va relacionar amb la que despr\u00e9s va ser la seua esposa i inspiradora de molts dels seus poemes, Josefina Manresa.<\/p>\n Amb vint-i-quatre anys va viatjar a Madrid i va con\u00e9ixer a Vicente Aleixandre i a Pablo Neruda; amb este \u00faltim va fundar la revista Cavall Verd per a la Poesia. Les idees marxistes del poeta xil\u00e9 van tindre una gran influ\u00e8ncia sobre el jove Miguel, que es va allunyar del catolicisme i va iniciar l’evoluci\u00f3 ideol\u00f2gica que el conduiria a prendre posicions de comprom\u00eds bel\u00b7ligerant durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).<\/p>\n Amb el triomf del Front Popular va col\u00b7laborar amb altres intel\u00b7lectuals en les Missions Pedag\u00f2giques, moviment de car\u00e0cter social i cultural; despr\u00e9s de l’esclat de la Guerra Civil (juliol de 1936), es va allistar com a voluntari en l’ex\u00e8rcit republic\u00e0. Durant la contesa va contraure matrimoni amb Josefina Manresa, va publicar diversos poemes en les revistes\u00a0El Mico Blau,\u00a0Hora d’Espanya\u00a0i\u00a0Nova Cultura, i va fer nombrosos recitals en el front. La defunci\u00f3 del seu primer fill (1938) i el naixement del segon (1939) es van afegir com a motiu inspirador de la seua obra po\u00e8tica.<\/p>\n Fotografia: Amb Josefina Manresa (Ja\u00e9n, 1937)<\/strong><\/p>\n Acabada la guerra va tornar a Orihuela, on va ser detingut. Condemnat a mort, se li va commutar despr\u00e9s la pena per la de cadena perp\u00e8tua. Despr\u00e9s de passar per diverses presons, va morir en el penal d’Alacant v\u00edctima d’un proc\u00e9s tubercul\u00f3s; d’esta manera es va truncar una de les traject\u00f2ries m\u00e9s prometedores de les lletres espanyoles del segle XX.<\/p>\n La poesia de Miguel Hern\u00e1ndez<\/strong><\/p>\n Encara que cronol\u00f2gicament l’autor hauria de pert\u00e0nyer a l’anomenada promoci\u00f3 del 35, de la qual van formar part poetes com Luis Rosales o Leopoldo Panero, l’estil de la seua obra i la seua relaci\u00f3 amb els representants de la Generaci\u00f3 del 27 fan que se’l considere el membre m\u00e9s jove d’esta \u00faltima o el “genial ep\u00edgon del grup”, en paraules de D\u00e1maso Alonso. La seua traject\u00f2ria com a escriptor va donar principi amb algunes col\u00b7laboracions en la revista de tend\u00e8ncia cat\u00f2lica El Gall Crisi, dirigida per Ram\u00f3n Sij\u00e9.<\/p>\n El seu primer volum de versos, Perit en llunes (1934), est\u00e0 format per 42 octaves reals en les quals els objectes quotidians i humils s\u00f3n descrits amb un hermetisme formal en el qual trasllu\u00efx clarament el magisteri gongorino. No obstant aix\u00f2, en altres poemes de la mateixa \u00e8poca s’intu\u00efx una major soltesa verbal i l’inici del seu comprom\u00eds amb la causa dels desheretats.<\/p>\n Fotografia: En un homenatge a Ram\u00f3n Sij\u00e9 (Orihuela, 1936)<\/strong><\/p>\n En 1934, despr\u00e9s de donar a con\u00e9ixer en la revista Cruz i Raya l’acte sacramental Qui t’ha vist i qui et veu i ombra del que eres, de car\u00e0cter calderoniano, va comen\u00e7ar la que fet i fet va ser considerada la seua obra mestra i de maduresa, El raig que no cessa (1936), que inicialment pensava titular El xiule vulnerat. La vida, la mort i l’amor (este com a fil conductor del poemari) s\u00f3n els eixos centrals d’un llibre compost majorit\u00e0riament per sonets i enlluernador en el seu conjunt, encara que destaca la triava dedicada a la mort de Ram\u00f3n *Sij\u00e9, escrita en tercets encadenats i considerada una de les m\u00e9s importants de la l\u00edrica espanyola de tots els temps.<\/p>\n Durant la Guerra Civil va cultivar l’anomenada poesia de guerra: la seua fe republicana es va plasmar en una s\u00e8rie de poemes reunits en\u00a0Vent del poble\u00a0(1937), que va incloure la “Can\u00e7\u00f3 de l’esp\u00f2s soldat”, dirigida a la seua dona, i altres creacions famoses, com “El xiquet pareller”. Pertanyen tamb\u00e9 a este per\u00edode el poemari\u00a0L’home aguaita\u00a0(1939), que manifesta la seua visi\u00f3 tr\u00e0gica de la contesa fratricida, i diversos textos dram\u00e0tics que es van publicar amb el t\u00edtol\u00a0Teatre en la guerra\u00a0(1937).<\/p>\n Mentres es trobava en la pres\u00f3 va escriure\u00a0Can\u00e7oner i romancer d’abs\u00e8ncies\u00a0(1938-1941), on va fer \u00fas de formes tradicionals de la poesia popular castellana per a expressar en un estil conc\u00eds i senzill el seu profund pesar per la separaci\u00f3 de la seua dona i els seus fills i l’angoixa que li produ\u00efen els efectes devastadors de la guerra.<\/p>\n Font<\/strong>: Miguel Hern\u00e1ndez![](\"https:\/\/www.biografiasyvidas.com\/biografia\/h\/fotos\/hernandez_miguel_3.jpg\")
<\/p>\n![](\"https:\/\/www.biografiasyvidas.com\/biografia\/h\/fotos\/hernandez_miguel_sije.jpg\")
<\/p>\n
\nFern\u00e1ndez, Tom\u00e1s i *Tamaro, Elena. \u00abBiografia de Miguel Hern\u00e1ndez\u00bb. En Biografies i Vides. L’enciclop\u00e8dia biogr\u00e0fica en l\u00ednia [Internet]. Barcelona, Espanya, 2004.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\nInvestit doctor honoris causa a t\u00edtol p\u00f2stum per la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d’Elx\u00a0 el 18 d’octubre de 1998.
\nL’exemplar de figuera plantat al jard\u00ed dels honoris va ser obtingut de la figuera de Miguel Hern\u00e1ndez.
\nBiografia:
\n(Orihuela, 1910 – Alacant, 1942) Poeta espanyol. Adscrit a la Generaci\u00f3 del 27, Miguel Hern\u00e1ndez va destacar per la fond\u00e0ria i […]<\/p>\n","protected":false},"author":3285,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[651],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28885"}],"collection":[{"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3285"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28885"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28885\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28885"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28885"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/protocolo.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28885"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}